diumenge, 10 d’abril de 2016

Somnis humits




























Li va dir, riu!
Endebades.
Ell va seguir fluint
amb aquells ulls seus,
líquids, de mirada freda.
Li va repetir, riu!, una i mil
vegades.
En va.
Prosseguí el seu camí
lliscant silent. Un murmuri
gairebé imperceptible
l'acompanyava.
Mentrestant, s'esmunyia
damunt del seu llit de pedra polida.
El va cridar: Riu!
I el riu no en va fer cas.
No tenia temps per esclafir a riure.
Va seguir, impertorbable,
el seu camí traçat
envers un oceà
que amatent l'esperava.

Joan Gimeno.   Montrodon, 10 d'abril de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada