dijous, 14 d’abril de 2016

Elisa P.

    Avui, que llegeixo al diari la notícia d'una dona, traumatitzada per haver estat usada sexualment per un veí a la tendra edat de quinze anys, penso en tu Elisa i en la sort que vaig tenir d'haver-te conegut.
    Elisa P., trenta-cinc anys aleshores. Gallega de carns dures i unes infinites ganes d'ensenyar a qui no sap. Elisa P., aquella que els dijous a la tarda, el dia que lliuraven les 'internes' de les cases bé de la Bonanova, tenia la gentilesa d'esmerçar-se a ensenyar-me aquelles coses que jo, amb quinze anys i alumne d'un col·legi de capellans, sols podia imaginar les nits solitàries de somnis humits.
    Recordo el meu deler per 'pillar' les classes de la tarda i marxar en aquell tren de vagons de fusta cap a la meva anhelada cita a la Plaça Lesseps de Barcelona. Que lluny quedaven aleshores els meus quinze anys i la Ciutat dels Sants.
    No podré oblidar, per molt que visqui, ni les nostres trobades a l'habitació d'aquella 'casa de cites' de l'Avenida del Hospital Militar, ni les teves sines poderoses, ni el teu sexe, amagat dins la boscúria impenetrable d'aquell manyoc irreductible de pèls rossos. Ni aquella olor de bugada fresca, de lleixiu imprès a les teves mans de tant rentar roba.
    Si allò fos avui, segurament tu estaries a la presó i jo a les mans d'un psicòleg.
    Sortosament eren altres temps, que enyoro. Contràriament a tota aquesta gent, que trenta o quaranta anys després es confessen traumatitzats per allò que va succeir, jo, et recordo amb una tendresa no exempta de reconeixement pels serveis prestats.
    La teva delicadesa, la teva paciència davant la meva, per altre cantó, lògica inexperiència i les teves recomanacions de tranquil·litat, de pausa, de no voler acabar abans de començar, seran coses que sempre t'agrairé. I segur que també ho faran  totes les parelles que he tingut durant aquests darrers cinquanta anys i amb les que he pogut gaudir d'un sexe ple i desinhibit que s'hagueren perdut sense aquell teu mestratge, savi i desinteressat, exercit sobre aquell pilot de fang informe, de quinze anys i verge.
Vaig tenir sort, jo. Tu no abusaves de mi. Tu em preparaves per a la vida. Allà on siguis ara, gràcies Elisa.


Joan Gimeno.      Montrodon, 14 d'abril de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada