dijous, 21 d’abril de 2016

Deixalla

 
















Renego de tu, polsós mirall, que em tornes
pregon la meva imatge revellida.
Desesperat i ple de ràbia folla
t'he malmenat en fer-te mil bocins.
Tot és en va. Segueixes humiliant-me
i em mostres mil facetes del jo que no vull ser.


Agafo la baleja i els recullo per mor
de no haver de veure més aquesta faç inútil, de derrota.
Però és llavors quan m'adono, tot sorprès,
que llençant aquells mil jo només confirmo
amb un simple gest el que, com tu, seré.
Deixalla ardida i revoltada que  venja la impotència en un mirall.


Petites engrunes venjatives.
Deixalla en minúscules porcions.


Joan Gimeno.      Montrodon, 21 d'abril de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada