Mira la gent que
corre atrafegada,
la vida i la sang jove que malda per reeixir.
Els seus ulls ensorrats contemplen instantànies
en blancs groguencs, i negres vinguts sèpies,
d'aquells moments viscuts per aquell altre ell.
Amb les mans tremoloses les guarda, ara, amb cura,
en capses revellides, pensant amb melangia
si les veurà demà.
On queda aquell esperit, indòmit, de revolta,
que va acabar amb Batista aquell cinquanta-nou?
Respira i consumeix el poc alè que troba.
I mira, vell i incrèdul, com, defora la finestra
i malgrat ell, la vida continua.
la vida i la sang jove que malda per reeixir.
Els seus ulls ensorrats contemplen instantànies
en blancs groguencs, i negres vinguts sèpies,
d'aquells moments viscuts per aquell altre ell.
Amb les mans tremoloses les guarda, ara, amb cura,
en capses revellides, pensant amb melangia
si les veurà demà.
On queda aquell esperit, indòmit, de revolta,
que va acabar amb Batista aquell cinquanta-nou?
Respira i consumeix el poc alè que troba.
I mira, vell i incrèdul, com, defora la finestra
i malgrat ell, la vida continua.
Joan Gimeno. Montrodon, 20 d’Abril
de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada