dimecres, 20 d’abril de 2016

Fidel
















Mira la gent que corre atrafegada,
la vida i la sang jove que malda per reeixir.
Els seus ulls ensorrats contemplen instantànies
en blancs  groguencs, i negres vinguts sèpies,
d'aquells moments viscuts per aquell altre ell.
Amb les mans tremoloses les guarda, ara, amb cura,
en capses revellides, pensant amb melangia 

si les veurà demà.

On queda aquell esperit, indòmit, de revolta,
que va acabar amb Batista aquell cinquanta-nou?


Respira i consumeix el poc alè que troba.
I mira, vell i incrèdul, com, defora la finestra
i malgrat ell, la vida  continua.

Joan Gimeno.     Montrodon, 20 d’Abril de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada