Rema!

Rema!

Amarat de suor, però, rema!

Quedar-se quiet no és una opció

quan la mar està en calma

i un sol injust -que en diuen

de justícia- t'esclafa el cap,

enrogit sota un barret de palla

que no pararà el cop.

La calma que avui veus,

aquesta blana mar d'Espanya,

és la calma traïdora

que precedeix la tempesta.

Els núvols negres, i els vents

que els acompanyen,

poc que els veus, ara.

Però són a buscar l’aigua

i es preparen per ploure.

És quan hi ha calma

que les sirenes canten

coneixedores que els seus cants

arribaran més lluny.

Malfia't, company,

dels cants de les sirenes.

No hem arribat a port.

Rema, encara!

Joan Gimeno.   Montrodon, 3 d’agost de 2018

No n'aprendrem mai!

No arribarem a fer, mai,
un dibuix net i concís
de qui hem estat nosaltres.

Abellirem curosament
el nostre desencís
i les nostres errades.
No hem volgut mostrar, mai,
l'ensangonat retrat
de les mancances pròpies.

No n'aprendrem mai!

Pinteu, pinteu! Colgueu
amb gruixos de pigment,
bastos grumolls,
l'esbós que hi ha al paper.

Confegiu amb moltes coloraines
un disseny distint al damunt
del grafit original que sou.
Que amagui realitats,
i que expliqui només
el que voleu que es vegi.

Joan Gimeno.   Montrodon, 2 d’agost de 2018

Canvi de mes

                                 

 Diu l’amic Joan Armengol:

                                                 M’han canviat el mes, mentre dormia...

M'han canviat el mes, tantes vegades,
com qui canvia els molls llençols després

d'una llarga nit d'amor i de suades.

I no ha pas estat amb traïdoria,

que ja es veia a venir que passaria;

i no el trenta o el vint-i-vuit dels mesos pobres,

ha estat premeditat, un trenta-u, just a les dotze.

M'han fet guanyar un mes més
que amb altres onze, aconsegueixen 
fer-me un any més vell, segur. Però encara em queda 

el dubte de saber si, ara, aquests dotze - aquests sí, traïdors-
m'han fet com tothom diu, un xic més savi.

Joan Gimeno.   Montrodon, 1 d’agost de 2018