Dius que no passa res.
Que calladament fem via.
Que progressa, la canalla, adequadament.
Que en arribar la nit, la fosca ens envaeix,
sortosament, i que així ens permet dormir
com troncs i descansar dels tripijocs diaris.
Que treballem joiosos i agraïts, contribuint,
com cal, a la disbauxa i desmanec dels amos.
Dius, pregon, i repeteixes,
que tot i passar això, no passa res.
No sents, però, la fosca remor de fons
d'un mar que bull d'indignació dels nostres?
No sents el so, somort, del tro, que ve de lluny
i proclama la propera i descomunal tempesta?
No ho sents, tot això? O potser és que ets
d'aquells interessats a fer-se l'orni,
que per peresa o per por, o bé per mala fe,
diuen als quatre vents..., aquí, no passa res!
Joan Gimeno. Montrodon, 8 de gener de 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada