Desertor

 

Vaig desertar de mi.

 

Vaig oblidar els delits que m’havien guiat.

 

Des d’aleshores esdevinguí un mort vivent,

 

una carcassa buida.

 

 

Vagarejo, ara, pel món, tot rumiant

 

en quin instant vaig ser conscient

 

d'aquesta condició de ridícul mortal.

 

Qui va ser aquell que m’obrí els ulls,

 

qui em va mostrar de veritat  qui era?

 

 

 

Un Déu furtiu? O potser un altre jo

 

molt més centrat, més crític, més seré.

 

 

 

Joan Gimeno.   Montrodon, 24 de desembre de 2020