No hi ha desert, a tot el món, ni prou sorra
per sepultar aquell vell i enorme amor.
Tampoc hi ha temps a l'infinit del temps
per fer oblidar tot el que vam gaudir.
Que estrany, el cor humà,
que tan petit com és pot encabir
als seus batecs un sentiment tan gran
que em porta, tot volant, vers tu,
pel damunt de deserts i dels mars tenebrosos
malgrat que raguis lluny fora del meu abast.
Joan Gimeno. Montrodon, 29 d’agost de 2020
Reflexionar sobre a grandesa del cor humà, factor de la veritat humana, és un exercici que hauria d'omplir més espais de la nostra vda. El cor sintetitza la presència de l'infinit.
ResponEliminaReflexionem, doncs.
Elimina