dijous, 20 de febrer del 2020

Herència malastruga


































Se m'escapa la ploma de les mans,
s'escola la tinta quan escric
i taca, inútilment, el paper blanc
quan guixo a batzegades
les meves impressions.

Hauré, potser, perdut la inspiració?
O bé és que el meu món,
arran de repetir-se tan sovint
ha arribat al punt de ja no plaure'm.

Herència malastruga,
aquest gran cansament
quan la il·lusió ja et manca.

Joan Gimeno.  Montrodon, 20 de febrer de 2020

dimecres, 19 de febrer del 2020

Malson





















Ingràvid, vagarejo una existència
buida i inútil que a poc a poc s'acaba.
Submergit al blau més pregon
d'un mar de dubtes, gaudeixo, o no,
de la sal que em conserva un cos
que no es corromp del tot.

El meu esperit, però, ja és mort.
Avui fa anys que em va deixar.
Va ser un vespre d'hivern,
com el d'avui, quan el mirall
va palesar la maleïda arruga.

Des d'aleshores m'entesto a respirar
- com si això fos prova de res-
un aire estrany que poc o molt recordo
mentre ella, incansable, procrea.
Es multiplica..., es multiplica...

Joan Gimeno.   Montrodon, 19 de febrer de 2020

dimarts, 18 de febrer del 2020

Només una abraçada























Em va deixar només una abraçada,
un dolç record de la seva sentor
i del caliu etern d'aquella brasa
que encara ara cou, en somort,  
                         el nostre antic amor.

Joan Gimeno.   Montrodon, 16 de febrer de 2020