dimarts, 22 de desembre del 2020

I demà..., l’hivern

 























 

Vam perdre entre tots la primavera.

Vam envellir cansats de percaçar

l'eterna joventut, una quimera.

Vam oblidar besar-nos pel fet de treballar

i pujar els fills i fer créixer la hisenda.

 

I al capdavall, amb la tardor ja entrada

ens va sorprendre l'inevitable hivern

que s'atansava desfermat i rabent

com un corser imparable.

 

 

Joan Gimeno.   Montrodon, 20 de desembre de 2020

 

Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

2 comentaris:

  1. Unknown22 de desembre del 2020, a les 12:53

    Jo només puc dir-te que m'agrada't.
    I penso:que escriu bé en Joan, el pou dels teus mots és inacabable, brillant... I em fa una enveja sana.
    Gràcies, i que tinguis unes bones festes.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)