Qui sap si
l'hivern serà fred i nevarà.
O si l'estiu
xafogós omplirà els camps
de pols i sòls
mostrant esquerdes.
Qui sap si, al
capdavall, ens trobarem
i tornarem a
caminar, junts, cap al futur
escàs que ens
quedi.
Qui sap si
aquell futur, distant, estrany
i a l'altra
vida, ens permetrà, com ahir,
seguir-nos
estimant.
Qui sap què
hauria estat la nostra vida
si no
haguessis tingut el desencert,
a destemps, absurd
i inútil,
de
morir-te.
Vides que no poden ser i les fem poema. Qui sap...
ResponEliminaMai ho sabrà ningú.
Elimina