Li havia fet
l'amor de totes les maneres.
Dempeus,
ajaçats al sofà o damunt la cadira.
A l'herba del
jardí, l'ascensor o la cambra de bany.
A les fosques
o amb un cel farcit de lluminàries vàries.
Amb el sexe,
amb la boca, amb els dits.
Resseguint-li
el cos o tot xuclant-li els pits.
Avui, ja vell,
sols fa servir la llengua.
Amb les
paraules més suaus
i els mots
més escaients, suggerents
i carregats
de tendresa, li desperta records,
adormits, de
què van ser aquells temps,
de tantes
nits enceses.
Ja sé que no
és igual -li diu-,
però per
favor, somia...
Joan Gimeno. Montrodon, 24
d’octubre de 2019
M'agrada!
ResponEliminagràcies
Elimina