I
va morir com qui no vol la cosa.
Com
qui s'adorm molt cansat de lluitar.
Com
el que plega, acabada la feina
i
que esgotat no la podrà lliurar.
Va
entregar el cos. Però ens deixà la memòria.
Intangible,
etèria, colossal.
A la fi, tenim com a llegat, l'única cosa
que
un cor senzill quan marxa pot deixar.
Joan Gimeno. Montrodon,
12 de juliol de 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada