Si tinc el teu record

Tinc un mot per a tu, guardat als llavis,

i a la ment un record insubornable

d'aquell bes fugisser que vas donar-me

una tarda d'estiu que ja finia.

Tots els sons escapats d'aquella estampa

i els colors esvanits a la memòria

reposen tous al jaç de la promesa

que em vas llençar sense pensar-t'ho massa.

Sortós i ric de tot el que atresoro

m'entesto a persistir, els peus a terra

i el cap perdut al cobricel verdíssim

que creix immens i vers el cel s'eleva.

Absort en els meus pensaments, reposo.

Recolzo el cap en un coixí de somnis

quan ve la dolça nit a saludar-me

i contemplo absort la immensa celístia.

Ni pa ni jocs. Que res hi haurà  que em manqui

si tinc el teu record que m'acompanyi.

Joan Gimeno.   Montrodon, 22 de maig de 2019