T'hauré
perdut el dia que no et pensi.
Mai,
mentrestant conservi el teu record.
Sense
arribar a ser allò que se'n diu meva
em
vas omplir a vessar d'amor no correspost.
Com
es pot estimar quan no t'estimen?
Quants
somnis pot trencar la indiferència?
Recordo
cada instant amb tu, i em nafra fer-ho,
però
maldo enderiat a fer-me mal.
Poso
sal de record a unes ferides
que
si no es tanquen, no em deixen oblidar.
Joan Gimeno. Montrodon, 22 d’agost
de 2019
Es molt dur compartir una vida que no vius, ets una pedra entre moltes a la ribera de un rierol que no te futur, rellisca l'aigua al costat teu indiferent a els anhels secrets d'una mirada, una caricia una paraula dolça. Mes enllà el món marca el temps i el teu cor es fa petit i la mateixa estimació t'ofega i et fa infeliç, quan vols just tot lo contrari. S'acosta un altre vespre de solitud i només queda aquest amor que em rosega per dins.
ResponEliminaEs pot superar, si queda suficient vida. El temps esmorteeix el dolor.
EliminaNo puc e kedat sensa paraules 😗
ResponEliminaTampoc és això. Gaudir-ne, sí, però emmudir?
Elimina