Saps amor? Malgrat el temps cruel, quan tot se m’entumeixi... em quedarà la llengua

 

  

Reposa. Deixa'm fer.

Acaronaré cada racó del teu cos

amb precisos mots que parlin de sexe

i d’un futur curull de plaers insondables.

T'excitaré lentament, sense oblidar

cap lloc on tinguis un anhel.

Panteixa. Sanglota. Escolta la bonior

dels nostres cors a una.

Estremeix-te si vols.

Defalleix a l'encant de les meves paraules.

Et besaré suaument, mussitant-te a l'orella

mil humides imatges.

Car la paraula és meva, i poeta com soc,

malgrat el temps cruel

        i el meu creixent declivi,

                                        encara...

                                            t'embogiré amb la llengua.

Joan Gimeno.   Montrodon, 19 de novembre de 2018