Tatua'm la pell amb signes il·legibles,
silent taquígraf, per no perdre un
borrall
del teu encís, de les teves besades.
Generacions vindran que no podran gaudir
del vers encès que tu em vas dedicar.
Car que la pell, quan envelleix,
s'arruga.
I amb els plecs amaga confessions,
preuats pecats, del tot inconfessables.
Joan Gimeno. Montrodon, 22 de juny de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada