Papalló

 

No tinc record de quan vaig esdevenir un ou.

Ser eruga, sí que ho recordo.

Va ser un breu temps, trescant per un jardí

esponerós i fresc quan esdevinguí eruga

coqueta i rodanxona.

Guardo mig emboirat el fosc record, tan quiet,

de quan crisàlide sofrí la greu transformació

que em menà allà a on sóc ara.

Amb les ales llampants he volat pel jardí

i he gaudit, fins i tot de molts altres paratges

libant aquí i allà, triant a cor que vols,

ara que sóc adult.

Imago acolorit, magnífic papalló, lamento,

però, el fet d'esdevenir mortal i de veure finir

el breu espai de temps que m'ha estat concedit

per gaudir de les ales.

Filòsof em pregunto: haurà valgut la pena

malbaratar el color de les ales galanes

pel breu espai de temps que han lluït a la prada?

Joan Gimeno.   Montrodon, 24 de maig de 2018