Sempre amarrat, com un forçat al rem,
galiot etern, ple de plor i de despit
segueixo arrossegat per un record
que ja és llunyà i m'oprimeix el pit.
Esglai sobtat el que em roba la son
quan cada nit desperto al crit sonor
que com udol implora redempció
pels meus pecats, que m'allunyen de tu.
Joan Gimeno. Montrodon, 25 de maig de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada