Sóc de poble

Sóc de poble, jo.
Lluny dels centres de poder,
m'esmerço a escriure.
Llenço al vent un fotimer
de paraules inútils i gargotejo
símbols damunt d'un paper blanc,
tot sabent que no aniran enlloc.

Malgrat això, voldré dir-vos encara,
per si algú m'escolta, d'aquells
que són l'elit, que aquest meu clam
és tan sonor com pugui ser-ho el vostre,
malgrat que jo, no m'abilli un vestit
de moda i em calci amb espardenyes.
 

Som nosaltres, la base del vell poble,
qui serva els costums de la humil classe rasa.
Humils però orgullosos. Que vivim lluny del centre.

Joan Gimeno.   Montrodon, 31 d’octubre de 2017