Corsecat per dins,
àdhuc la mirada, trista,
traspua l'enuig
que immens l'envaeix.
Cansat d'esperar
contempla el nou dia
amb uns ulls d'ensurt
preguntant-se, el vell,
si podrà ser aquest
el jorn que esperava
de feia tants anys.
àdhuc la mirada, trista,
traspua l'enuig
que immens l'envaeix.
Cansat d'esperar
contempla el nou dia
amb uns ulls d'ensurt
preguntant-se, el vell,
si podrà ser aquest
el jorn que esperava
de feia tants anys.
Joan Gimeno. Montrodon, 26 d’octubre de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada