M'és més fàcil escriure
els dies com avui, quan res espero,
un cop perduda l'esperança i
assumida totalment tanta desfeta.
els dies com avui, quan res espero,
un cop perduda l'esperança i
assumida totalment tanta desfeta.
Si fos com tants,
com aquells que es confessen
o els altres que corren al psicòleg
a explicar el que els passa,
ara mateix aniria de genolls
o somicaria ajagut al damunt d'un divan
la lliçó magistral o bé l’absolució.
Descregut com sóc, però,
fa molt que no em confesso
i tot i tenir algun company psicòleg,
vaig arribar ja fa temps
a la dura conclusió que explicar
els meus pecats o bé les meves dèries,
no m'ha d'ajudar, si, al capdavall de tot,
no m'entenc pas ni jo.
I si és pels pecats,
els meus són tan humans que...
no hi ha Déu que els perdoni.
La ploma i el paper em donaran, si cal,
una mica de pau els dies com avui,
quan m'és fàcil escriure.
Joan Gimeno. Montrodon, 19 de juliol de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada