Tot Sants, un altre cop

I quan vingui Tots Sants farem recompte

mirant si ens manca algú, altra vegada.

L'absència cruel d'aquell que acompanyava

de fa tants anys i que és com de família,

que ens trenca el cor i ens neguiteja els ulls,

i ens deixa un espai buit al si del pit.

Corones. Crisantems. Farà tant goig!

Però al vespre tornarem tots cap a casa

i els morts es quedaran on ara jauen.

És que la gent té molt a fer, mentre respira.

Perquè un cop morts, ni fred, ni por, ni gana...

I quan passat Tots Sants es quedin sols,

els morts gaudiran un any més d'aquella pau,

d'aquell fluir seré i assossegat

que regna tot l'any al desolat indret.

Joan Gimeno.   Montrodon, 1 de novembre de 2019