De postal

Se'm fan més curts els dies,
i les tardes més fosques.
Em rau l'esperit colgat de fulles
mortes que vaig veure néixer
no fa pas massa temps.
La humitat, insistent, m'amara
uns genolls adolorits
i uns dits, nuosos,
clamorosament artrítics.

S'ajunten les tardors.
La de l'any i la meva.
És bonica aquesta estampa,
acolorida d'ocres i grisos
d'una boira incipient
que regnarà a partir d'ara.

La imatge bella no porta,
però, cap bona nova
pel vell que seu, cansat,
al mig de la postal,
i amb els peus colgats
al munt de fulles seques.

Joan Gimeno.   Montrodon, 25 de setembre de 2017