Ompliré sacs de records com si fossin fulles seques
amuntegades pel vent al racó més esquerp del jardí.
Bons records, de moments, d'algun lloc,
o d’aquells que he estimat.
D'altres, de curiosos, intranscendents o inútils.
N'hi ha, però, que em fan mal. Per les absències.
Perquè s'entesten a fer-se presents i punyen
com ganivets d'acer, fendint la carn
dels temps passats, quan no érem colònia.
Records d'aquells, ancestres lluitadors, que van patir
i van partir, massa d'hora, sense voler-ho.
Records d'un jorn malastruc que no es pot oblidar.
Omplo sacs de records, com cada any,
quan arriba setembre.
amuntegades pel vent al racó més esquerp del jardí.
Bons records, de moments, d'algun lloc,
o d’aquells que he estimat.
D'altres, de curiosos, intranscendents o inútils.
N'hi ha, però, que em fan mal. Per les absències.
Perquè s'entesten a fer-se presents i punyen
com ganivets d'acer, fendint la carn
dels temps passats, quan no érem colònia.
Records d'aquells, ancestres lluitadors, que van patir
i van partir, massa d'hora, sense voler-ho.
Records d'un jorn malastruc que no es pot oblidar.
Omplo sacs de records, com cada any,
quan arriba setembre.
Joan Gimeno. Barcelona. Plaça del Cinc d’Oros, 11 de setembre de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada