divendres, 13 de maig de 2016

Monòleg

















Li parlava en somnis. Cada dia.
Li deia la seva manera de viure,
de no morir sense tenir-la.
La manera de mantenir encès
el caliu sense flama de l'amor
enfrontat al temps, cruel, que passa.
De no perdre la raó, amarada
per la pluja dels desenganys.
Amarada per totes aquelles pluges
de tantes i tantes humides
primaveres,  perdudes, sense ella.

Joan Gimeno.  Monttrodon, 13 de maig de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada