dimarts, 22 de març de 2016

Serem terra

 
















Decandirem.
Colgats al fons del mar
on no pot arribar ni la llum del sol
ni els desitjos darrers.
Colonitzats per arbres de corall,
ens sentim entumits, tornant-nos grisa tosca
i enyorem aquells dies moguts,
quan respiràvem aires de flors,
amarats dels colors
de tota joia vana.
La salabror corseca el nostre esperit
i un tènue record, cridant s'esgargamella.
Més és en va.
Els peus s'han aferrat al llim del fons marí
i no hi ha qui els desclavi.
Milions de petits sers ens miraran sorpresos.
Cent metres més amunt, allà, on vam gaudir,
uns altres gaudiran del sol, del vent,
d'aquella feraç terra que un dia ens va acollir.
Nosaltres, restarem, estàtues grotesques,
tot servint de suport a vides de corall
que creixen lentament i ens xuclen els records.
No oblidem que  som pedra.


Joan Gimeno.   Montrodon, 22 de març de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada