Llops encadenats

Duem un llop, a dins. Tots.
I potser no ho sabem, avesats
com estem a segles d'oprobi.
Jaiem, aliens a tot, encadenats
a un jou que encara hi ha qui diu
que en el fons ja ens va bé.

Però no és així. El que passa, però,

és que tenim el coll pelat pel frec constant

del collar que ens lliga a la cadena

i ens ferma curt, permetent-nos només,

arribar amb prou feines a l'òbit i al cossi d'aigua bruta.

El llop se'ns ha adormit acostumat a jeure,

a menjar i a beure el poc o molt que els ve de gust donar-nos.

Ai del pastor, roí, el dia que es desperti.

Joan Gimeno.   Montrodon, 7 de maig de 2020