Ni port segur, ni acollidora badia.
Només norai, massís i fred al moll
indiferent de l'oblit més roent.
Em vas donar uns dies de repòs
sense voler saber ni tan sols què sentia.
Ferro negrós, vas permetre ancorar
el vell vaixell d'un pobre cor en pena
mentre allà lluny tronava la tempesta.
Vaig abraçar-te com qui no té demà.
I vaig partir com qui no té passat,
solcant un mar embravit encara
de l'avui més absurd.
Joan Gimeno. Montrodon, 6 de juny de 2019
Aquells dies de repòs, es dedueix que varen ser per sempre?, ha quedat el més bonic de tot, elm poema, res ha estat en va.
ResponEliminasempre s'aprèn quelcom.
Elimina