Arc de Sant Martí

 

Per a tots els amics

d'Arenys de Munt 

Lluu la pluja
i llurs gotims
es gronxen
al tapís minúscul
d'aquella
teranyina.

El sol,

rogenc,

desfila un arc
amb tots

els possibles colors

de la paleta.

Sant Martí s'ho mira i riu:
-Qui coi els haurà dit
que jo hi tinc res a veure!

Joan Gimeno.   Montrodon, 27 de març de 2017

Assegut, amb dolor, a la sala d’espera

Se'ns van creuar els camins
en aquell punt que l'atzar va voler.
Després vam prosseguir
com línies divergents.

Tu vas morir... i jo...
Jo vaig restar, assegut, a la sala d'espera,
guardant la tanda per quan m'arribés l'hora.

Joan Gimeno.   Montrodon, 27 de març de 2017

Res, tret d’un tret

Tant se val del miol del gat que plora,
trist, aquesta nit d'estiu; de la calor
enganxosa que em penetra
amb la ferma voluntat de posseir-me.
De la lluna plena que m'observa
entre encuriosida i descreguda
mirant com escric, pensarós, aquest poema.

Tant se val. Res, tret d'un tret, encertat
i al mig del cap, podrà impedir-me
que pensi en tu, com ho faig cada vespre,
aquesta xafogosa nit d'estiu.
                                            I que t'enyori.

Joan Gimeno.  Montrodon, 26 de març de 2017

El sexe i la sang

Vam compartir el sexe
quan el sexe era l'esclat de sang
que botia el sexe a rebentar.

Compartim, ara, la tendresa.
Quan la tendresa és el batec
d’una sang que té prou feina
a irrigar el cervell i fer-nos veure
que aquesta tendresa compartida
és també la manifestació fidel
de la nostra actual i assenyada
manera de fer sexe.

Joan Gimeno.   Arenys de Munt, 26 de març de 2017