Vas llençar als peus del llit
el treballat sostenidor de puntes negres
com es desprèn dolçament de la darrera fulla
l'ara nu i desarmat arbre de la riera.
Beneïda tardor, aquella, que va ofrenar als meus ulls
cansats, vells i amarats de desig
la imatge sempre fresca de la teva
idíl·lica, exultant i eterna primavera.
Joan Gimeno. Montrodon, 8 de gener de 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada