dijous, 6 de juny del 2019

Norai



 


 


























Ni port segur, ni acollidora badia.
Només norai, massís i fred al moll
indiferent de l'oblit més roent.

Em vas donar uns dies de repòs
sense voler saber ni tan sols què sentia.
Ferro negrós, vas permetre ancorar
el vell vaixell d'un pobre cor en pena
mentre allà lluny tronava la tempesta.

Vaig abraçar-te com qui no té demà.
I vaig partir com qui no té passat,
solcant un mar embravit encara
de l'avui més absurd.


Joan Gimeno.  Montrodon, 6 de juny de 2019

divendres, 5 d’abril del 2019

Senyera




















Quatre barres i un pal
per bastir una senyera.
Curiós pentagrama
per la gran simfonia
d'aquesta nostra lluita.

Joan Gimeno. Montrodon, 5 d'abril de 2019

dijous, 4 d’abril del 2019

...i a més, és impossible.

 





















Me n'aniré deixant per fer
més de mil i una coses.
Però marxaré tranquil,
que al capdavall
-i ho sabem tots-
no sempre és tot possible.


Joan Gimeno. Montrodon, 4 d'abril de 2019

dimecres, 3 d’abril del 2019

Ochi Chernye







 























No pots enterrar el desig

rere uns barrots de pestanyes.

Que els teus ulls són sobirans

i em diuen el que tu amagues



quan espurnegen anhels

o somiquegen delits

tot esperant les carícies

dels capcirons dels meus dits.



No cal negar l'evidència

d'allò que sentim tots dos

i rebutjar el que és tan obvi

havent d'admetre-ho tantost.



Joan Gimeno.   Montrodon, 3 d’abril de 2019


divendres, 29 de març del 2019

...i malgrat tots... la primavera!





Alcem-nos decidits, com un sol home,
i palplantats davant d'aquells que ens volen deturar
mostrem-nos ferms i decidits. Ni un pas enrere.
Que ja és sabut que ningú no ha pogut aturar,

                                                                      mai, 
                                                                           la primavera.

Joan Gimeno. Montrodon, 29 de març de 2019

dimarts, 5 de març del 2019

Atles i Millo

 
























Quiet. Immòbil.
Atles pateix.


No és pas pel pes suportat
pel càstig dat per Zeus.


Amb les dues mans sosté
la Terra tot fent equilibris
a les seves espatlles.
Amb una mà a cada extrem
d'un cercle imaginari
que en diuen equador
suporta l'angoixa
de no poder  evadir-se

 i estar obligat a oir 
tantes mentides
que diuen, sense mida,
avui a algun jutjat.


Pobre gegant!
Condemnat a escoltar
eternament la farsa absurda
de l'absurd tribunal.



Joan Gimeno.   Montrodon, 5 de març de 2019

dimarts, 26 de febrer del 2019

De tombes i creus

 

















Si veus els vencedors
desfilar sota pal·li,
envoltats de purpurats i creus:
pren-te un instant, reflexiona i pregunta't:
Què fan tantes creus sense tomba
mentre hi ha, encara, tantes tombes
sense creu?


Joan Gimeno.   Montrodon, 26 de febrer de 2019