La Leonor

 

Perdoneu-me pel plagi, Miquel.

Però algú ho havia de dir.

La Leonor farà

tretze anys

el trenta-u d'octubre

i tothom sap

que no es posarà a treballar.

Aquestes coses queden

enregistrades a la sang per sempre.

No durà trenes,

tan neta i rinxolada,

i dirà: "Papa, Rei meu" i "Fot-li canya"

Molta gent no l'estima,

la Leonor, tan tendra,

i ella canta el 'cara al sol'

mentre mandreja.

Els anys, però, dins del palau,

es dilueixen  jolius i feixucs

                     en la llum rosada

dels amplis finestrals.

La Leonor, d'acord amb la molt sàvia

predicció de la gent,

creix tot pensant

que potser sí que ho tindrà molt ros

per arribar a ser reina.

Així i tot, però,

sap que les seves filles

tampoc no duran trenes

ni hauran de treballar

ni dir: "Sí Senyor"i "bones tardes"

quan compleixin tretze anys.

Joan Gimeno.   Montrodon, 10 d’octubre de 2018

Sonet X

                                                                                       Escrit fa uns mesos. 

                                                                                   Res, però, sembla canviar.

Jocs de mans furtius, no ens menen enlloc.
Tafurs de fireta i tètrics bufons
que oferim el massa i rebem el poc,
expiem  culpes, penjats a bocons.

Maleïts botxins ens prenen el lloc,
pa, cultura i les institucions.
Que si ells poguessin, calarien foc,
tots a les fogueres. A forfollons.

Que ja haurà passat el temps que ens  sotmetin.
Cal que ens adonem que no hem de ser esclaus,
tenim un futur, si trobem les claus

que ens han de permetre obrir  cadenats,
fugir de presons, cridar llibertat.
Expulsar  borbons que ens han condemnat.

Joan Gimeno.  Montrodon, 30 de març de 2018

Pequem de gust que encara hi som a temps

 

















No sé per què, tot el que és bo

o és pecat o engreixa.

Maleïts costums que ens encotillen,

que ens impedeixen ser el que som.

Ara, un cop que hem assumit

greix i penjarelles, és hora d'assumir,

també, el gust per menjar i jaure,

per folgar, si podem i ens ve de gust.

Donem al cos els gustos més primaris

malgrat que diuen que potser ens faran mal.

I què? Al cap i a la fi, pel que ens queda de classe!

Pequem de gust i sense cap rancúnia.

Ha estat prou bé?, oi?

Que us aprofiti, gent!

Joan Gimeno.  Montrodon, 28 de setembre de 2018