dimarts, 9 d’octubre del 2018

Sonet IV
























M'he perforat la pell posant-m'hi anelles
per recordar qui em va fer presoner:
un parell d'ulls dessota unes parpelles
d'un bell mirar, joliu i juganer.

M'he tatuat un nom amb tinta roja
perquè vegi tothom qui em va caçar,
qui em va arrossegar a una vida boja,
ferit d'amor, per mai cicatritzar.


T'ofereixo la sang d'aquest pirata
que ha conquerit els mars de cap a cap
i ara es vincla als teus peus sense ni data,


ni cap però, declarant-se rendit.
Que quan Amor reparteix sentiments
no els refusa un senyor, ni cap bandit.



Joan Gimeno.   Montrodon, 19 de març de 2018

dimarts, 2 d’octubre del 2018

Faràs més feina allà








Fuig. No has pas nascut pel sacrifici va.
La teva pell no ha pas de ser escorxada en un inútil gest.
La teva carn no és pas  per nodrir cap altra carn de fora.
Tu vals molt més. Escapa i persevera.

Que algú recordi els qui ens quedem aquí.
Li caldrà al món saber del sacrifici
d'un poble que se sap sobirà, i que no el deixen.
Molts no ho veurem. Però tu ho explicaràs.

Tu has d'escriure com ha sigut la verdadera història.
Fuig. Lluny d'aquí. Allà, a una terra llunyana.
                                              On es pugui parlar.

Joan Gimeno.   Montrodon, 2 d’octubre de 2018


dilluns, 1 d’octubre del 2018

Tot és teu




















Tot és teu.
El meu passat.
L'ahir que ens contemplava.


La imatge que duc impresa
a la retina dels teus cabells adolescents
ballant al vent d'una tarda de maig.
També són teus,
els meus records, dolços records,
i les meves ferides.


I aquestes mans, ara endurides
que encara senten el subtil missatge
de les primeres carícies.
I els meus llavis, ressecs,
que tant han mentit
però tant et van besar...
Són teus encara.


Són teus, també, el sol i l'aigua
i l'herba on sempre jèiem
a l'obaga fresca de la font.
No sé si el sol l’escalfa avui
o si encara hi brolla l’aigua, 
o bé, si l'herba ha sucumbit 
a un immens edifici d'oficines.



Però tot segueix sent teu.
I teu serà, mentre jo guardi
record de tu i de mi.
Mentre pugui reviure
les nostres caminades.


I el meu futur,
si és que jo tinc futur,
també serà tot teu.
Mentre em bategui el cor
i tingui una esperança..


Joan Gimeno.   Montrodon, 28 de setembre de 2018