Sé que em mires.
També sé que em jutges.
De reüll i amb duresa.
No hi fa res!
Critica'm, menteix, si
vols...
Ets tan formosa!
Joan Gimeno. Montrodon, 6 d’agost de
2018
divendres, 10 d’agost del 2018
dimarts, 7 d’agost del 2018
La vuitena paraula
Ni tinc record del mot
que em vas llençar.
Això va ser ja abans que
els anys marcissin
inclements les nostres
dues pells.
S'extingí fins i tot el
tornaveu aquell
que em recordava, voraç
i insaciable,
l'ingrat adéu amb què m'acomiadaves.
S'esvaní, com abans ho
havien fet
les set paraules a la
creu,
d'aquell Crist ja
mil·lenari.
Confio encara, el meu
alè a les teves mans,
amb la mateixa fe que ho
va fer ell,
a les mans del seu pare.
Malgrat que oblidat,
aquell teu mot
ressona encara i em
crema quan aleno,
els dies com avui en què
m'entesto,
tossut, a recordar-lo.
Joan Gimeno. Montrodon, 2 d’agost de
2018
dilluns, 6 d’agost del 2018
Amor petit
Tinc un amor petit. I és
tan enorme...
Un belluguet que m'omple
tot el cos
de deler quan vol, que
no reposa.
Un amor senzill, com de prêt-à-porter,
de nyigui-nyogui, que
algú
va fer només per a mi,
sargit a mida.
Que és ferm, omnipresent
i no s'esgota.
Tinc un únic amor,
d'estar per casa,
que m'enduc ben posat si
surto a fora.
Un amor immens que ni
s'esgota
ni li cal reposar. A ell
no li fa res
si sóc a casa, i em
segueix fidel,
ve sempre amb mi, si marxo.
Joan Gimeno. Montodon, 31 de juliol e
2018
Subscriure's a:
Missatges (Atom)