A major glòria de Don Mariano. Al mar de possibles posidònies

 

Fem possible l'impossible.
Davant la possibilitat de fer possible
la impossible sega del camp
de posidònies, possiblement verdes i cegues,
seguim seguint el sec deixat per l'estri
de segar, que possibilita la recol·lecció   
de les, possiblement, més verdes
posidònies d'aquest vers impossible.

Joan Gimeno.  Montrodon, 6 de març de 2018

Ja ho hem fet tot

 

No m'entendràs, ho sé.
I em miraràs com qui veu
un ocell estrany al mig, ben bé,
de la boscúria espessa.

Vaig ser l'amic fidel i divertit
dels anys que vam passar
quan els anys eren  bons.

Ara, avorrit i amb la cara sorruda,
gairebé tant com el meu caràcter rar,
sóc un destorb que  coarta la rialla,
del teu esperit alegre i juganer.
Però no hi podem fer res,
ja saps que els temps canvien.

Ja no som nens que tot els ve de nou.
Hem tastat ja, gairebé, tots els plats
i els dolços són una menja diària
que ja no ens provoca ni delit 

ni ens fa espurnejar els ulls.

Ja coneixem d'haver-ho fet, o d'observar
com ho feien els altres, tot el que hi ha
al nostre món mortal. Com vols gaudir,
o que ens riguem  les  gràcies 

que hem repetit  fins a la sacietat?

Joan Gimeno.   Montrodon, 5 de març de 2018

Diagnòstic

 

Se'm fa estrany saber que tot s'acaba
que els maldecaps, les il·lusions i, fins i tot,
també les bretolades ja no seran mai més
els objectius d'un cap verd i a voltes arrauxat
com he estat sempre jo.

Sentir-te com un producte guardat
a la nevera i veure que duus posat
en un lloc ben visible i amb tinta permanent
una vistosa data: "A consumir preferentment abans de..."
Ja cal que ens afanyem, que corre el calendari!

De fet, no passa res de nou.
Que la data ja hi era el dia que vaig néixer.
Passa, només, que el termini ineludible
és fa ara més present.
I fot, i molt, el dia que el coneixes.

Joan Gimeno.   Montrodon, 2 de març de 2018

Semblances raonables

 

Ara, debolit pel pas dels anys
i la lluita diària, quan ja em pesen
les cames, quan ja no vaig de bòlit

perseguint dolces donzelles,
m'esmerço a cercar, curosament,
la curiosa manera que tenen els mots
d'assemblar-se en entrades
diferents del diccionari.

Tanta tinta que corre per corregir
erràtiques errades que mai
s'erradiquen del tot i que cal
encalçar-les a fi que, per fi,
puguem copsar de cop
el ver sentit de cada mot.

‘Paronímia senil’, en diuen els metges.

Joan Gimeno.   Montrodon, 1r de març de 2018

Iscariot

Em va besar, com un Judes modern,
la molt traïdora. I amb aquell bes
em va lliurar al més profund embogiment.
Per què ho va fer, si d'antuvi sabia
que molt abans de perdre  el seu regust,
seria lluny, gaudint plaers que ja havia
cercat abans que permetés
el bes d'aquells meus pobres llavis.

Joan Gimeno.   Montrodon, 1r de març de 2018