Voluntat

La tarda,
només encetada.
El sol,
pàl·lid, groguenc, esmorteït
d'un desembre incert.
La cambra,
freda, buida,
que put a resclosit.
El llit,
sense llençols ni mantes.
Dos cossos,
nus.

I una sola voluntat.

Joan Gimeno.  La Garriga, 22 de desembre de 1976

Esperaré un altre juny

Amb els peus enterrats a la terra que estimo
he esperat, inútilment, arrelar-me i brollar
amb uns sarments nous per ajudar el meu poble.
No ho he fet gaire bé, ja que en lloc de florir
m'he assecat, corsecat jo diria, esperant
el moment improbable i llunyà, que arribés
un juny per agafar la falç, fa tant temps, esmolada.

Joan Gimeno.  Montrodon, 14 de juny de 2016

Romàntic?

 

A la seva vellesa, caminava lenta
pel cuidat jardí florit a pleret
i amb sentors magnífiques de primavera.

Guaitava, amb ulls esllanguits, el bell llac
i els seus cignes difuminats, ara, amb un tel grisós
que donava a l'indret una atmosfera irreal.

Feia passes curtes, dubtoses, prenent-se
tot el temps del món per tornar a casa.
Quina bella estampa. Que romàntica.

No us ho creguéssiu pas.

Els vels que velen la imatge són, realment,
cataractes avançades en aquells ulls
d'estantís color de mel antiga.

El lent caminar tentinejant, no era romàntic.
Era reumàtic!

Joan Gimeno.   Montrodon, 12 de juny de 2017

De les presses de la núbil noia nua, de la corda nova i el nunci trapella

 

Nuava, ja nua,
la núbil noia
una corda nova
a la bella barana
de marbre d'Itàlia.
El nunci,
no trepa,
trapella,
pujava prest
-que no trepava-
grimpant enfebrat,
del verd del jardí
a la balconada.
Quan arriba a dalt
es treu la gonella
on lluïa trepes
de vellut vermell.

La lluna

que els mira

s’admira del fet.

El nunci,

ja a dalt,
s'ha tret la gonella,
també els pantalons,
i els botins de cabra
i queda tant nu
com la noia núbil
i amb el dur carall
que duia turgent
dessota la roba,
prest trepana,
trapella
i amb cara de goig,
la vagina nova
de la núbil noia, nua,
que no profereix,
suada i torbada,
el més lleu vagit.

Joan Gimeno.   Montrodon, 9 de juny de 2017

Enyorança

Eterns habitants d'un no-lloc eteri.
Pelegrins ancorats en un passat intens.
Maldem obligats a enyorar per sempre
aquell bell indret d'on mai no vam marxar.

Joan Gimeno.  Montrodon, 11 de juny de 2017