diumenge, 11 de juny del 2017

Estiu
















Eren altres temps, quan colonitzàvem platges
amb els nostres cossos joves de pell bruna i tibant.
No ens feia res que la sorra, gruixuda o massa fina,
se'ns fiqués a l'entrecuix esquivant la minsa opció
d'un banyador minúscul i del color de moda.

Ara, matins de guingueta i 'martini', olives,
ulleres de sol i un diari obert, descuidadament,
a la pàgina d'economia, estès damunt d'un ventre prominent.
Fitem d'amagatotis uns altres cossos joves
que colonitzen, ara, aquella vella sorra,

tan propera i llunyana alhora,
que enyorem nostàlgics.



Joan Gimeno.   Montrodon, 11 de juny de 2017


divendres, 9 de juny del 2017

Morts





 


















Hi ha morts
heroiques, a trenc de dia,
horribles, dels que moren
a mans dels seus germans,
fàcils, dels estults
farts de viure.
Dolces o amargues
com les cançons d'en Dylan.
Buides, d'aquells que ho fan
sense sentit.

Ja ho veieu,
de morts n'hi ha per triar.

No moriu, però,
mai de la vida
d'aquesta...
amargament buida,
fàcilment dolça i
heroicament horrible i
odiada mort meva.

Joan Gimeno.   Vic, novembre de 1975

Mala llavor



















Vas arrelar al meu cor com ho fa la llavor
quan cau en camp llaurat de terra fèrtil.
I vas creixent, tot xuclant-me la sang
del cor enamorat que sols per tu batega.
Dèspota ser, donzella vel·leïtosa
que sures ofegant els altres que t'envolten.

Si un dia puc matar la infame mata
d'aquesta bella flor, formosa, que emmetzina,
i arrancar-la del camp que has deixat erm,
em queda el dubte de si podré tapar
el gran forat que al mig d'aquell reng deixes.

Joan Gimeno.   Montrodon, 8 de juny de 2017

Malgrat tot































I malgrat tot
seràs meva per sempre,
mai ningú no et traurà
d'un racó del meu cor
i et faré present
cada cop que jo vulgui.
I et besaré, besant
les llàgrimes que vesso
tot mirant la buidor
que vas deixar al meu llit.

Joan Gimeno.   Vic, febrer de 1988


dimecres, 7 de juny del 2017

Jo també em declaro vençut





















Per a mi, no cal que feu un clot
profund per enterrar-m'hi dempeus
mirant el sol ixent com deia Martí i Pol.
Que mai ningú dirà de mi:
'Mireu un mort amb la mirada viva'

Mai no ho direu de mi. De mi.
De qui tots en vida heu dit sovint:
'Mireu un viu amb la mirada morta'

Joan Gimeno.   Montrodon, 7 de juny de 2017