Ens caldran uns ulls nous

Tenim els ulls orbs de mirar-nos endintre,
de caminar abatuts només fitant llambordes.
Haurem d'aixecar els ulls i mirar cara a cara
totes aquelles pors que fa anys esclavitzen
el nostre esperit de poble sotmès i atemorit.

Precisem uns ulls nous, els que ens han de permetre
saber d'una vegada qui som i què volem,
i quins són els mitjans per espolsar aquest jou
que ens va fer acotar el cap i abaixar la mirada.

Joan Gimeno.   Montrodon, 10 d’abril de 2017

Teranyines de por

S'empolsinen amb el temps
les enganxoses teranyines de la por
i perden el poder de poder aturar-nos.
Per por de quin poder no podem bellugar-nos?
 

N'hem fet un costum del fet de tenir por
i per la por restem sotmesos al poder
d'aquesta por, malgrat saber que no
hem de tenir por d'aquests empolsinats
que lladren, i que tenim el poder
de poder alliberar-nos.

Joan Gimeno.   Montrodon, 7 d’abril de 2017

Què tenen els records?

Cada cop més ingràvida,
com una fulla seca
que s'abandona a l'ímpetu
arrauxat de la ventada.
Així estàs, present al meu record
amb aquell deix tan dolç
de la malenconia.

Què teniu els records
que guardeu només
els bons moments
d'una manera vívida,
enterbolint fins a amagar
aquells altres, ingrats,
que es van viure amb angoixa?

Em vas fer mal, ho sé.
Però aquells moments tan bells
han envellit millor, que els records,
ara esvanits, de tantes traïdories.

                    Joan Gimeno.    Montrodon, 6 de març de 2017

Per a Joan Coma

 

Faig un camí que no transcorre
pels bells paratges que sempre he somiat.
És aspre i dur, però jo sé on em mena.

Amb la llibertat com a fita,
caminem junts i esforçats,
el meu país i jo.

Joan Gimeno.   Montrodon, 4 de març de 2017

Elegia

Ha mort aquesta mitjanit,
envoltat de brots verds.
Tota la seva vida va esperar,
il·lusionat, la primavera.
I ara que per fi ha arribat
i n'ha fet coneixença, va i es mor.
Onze dies, només, per poder gaudir
de l'esquiva estació.


Bon març, descansa en pau! 
Avui et plora el cel
amb una pluja suau
que amara els tristos camps.
I si no passa res,
i espero que no passi, 
abril tindrà més sort que tu
gaudint la primavera.

Són coses de la vida.
Fortuna, és ben sabut,
no s’ha distingit mai
com a deessa justa.

Joan Gimeno.   Montrodon, 1r d’abril de 2017