Cercarem al verd cobricel
la tènue resposta de la llum furtiva.
Esblanqueïts animals d'ombra i fullaraca,
vivim dels verms i dels fongs
que robem a la terra des de fa massa anys.
Intuïm, allà dalt, el caliu que ens manca.
Sabem de ben cert -algú ens ho va dir-
que hi ha dies més clars enllà de les capçades.
És l'hora, grimpem, animals esclaus
d'eterns sotaboscos. Grimpem, amunt!
Que el sol també és nostre!
Joan Gimeno. Montrodon, 5 de juny de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada