El pas dels anys

Jo sé molt bé perquè no m'abandona
aquesta sensació que tant em neguiteja.
És el temps, breu, o el seu pas
i la seva remor, degoteig incessant
de safareig envellit, amb verdet,
testimoni emmudit de tanta roba bruta.

Sortós qui no veu -ni intueix- el maleït
pas del temps o no n'és conscient,
perquè viurà, estult i feliç, esperant
trumfos nous que mai li arribaran.

És que al cap i a la fi, tant lluitar per a res,
t'acabarà, si no mors, presentant la factura.

Joan Gimeno.   Montrodon, 8 de gener de 2018