Desproveïts de carn

Els morts viuen, només,
en el record dels vius.
Ja sé que no és veritat
que m'esperes, pacient,
a l'altra dimensió.
Ja sé que no vius
i que mai més tornaràs
a oferir-me un somrís.

Però jo, com tothom,
m'entesto a fabular
i somio, il·lús, el dia aquell,
quan podré retrobar-te.
I vull creure, il·lús també,
que ens besarem de nou.
Malgrat que seran,
de ben segur, si són,
uns besos molt més freds.
Uns besos sense llavis.

Joan Gimeno.   Montrodon, 23 de novembre de 2017