
Tinc el cor fred
i el cap emblanquinat,
tocat d'aquella neu
que no es desfà
per més calor que faci.
Avui, vaig de conjunt
amb tots els camps
encatifats de neu
caiguda no fa gaire
i amb els carrers
de gastades llambordes
mig amagades dessota
un mantell blanc.
Camps i carrers
esdevindran de nou,
ben verds els uns
i desglaçats els altres.
El meu cor fred
i aquests meus cabells blancs
no canviaran per més
que tornin, novament,
temperades primaveres
que cridin a brotar
les tiges adormides.
Joan Gimeno. Montrodon,
26 de gener de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada