M'he sentit morir d'amor, tantes vegades...
Com el gat ros, que viu al meu carrer,
de miol insistent quan arriba el febrer,
encelat per l'olor de les gates veïnes.
He mort desesperat cada vegada
que m'han trencat el cor quan m'han deixat.
Avui ja em sento vell i buit, i cansat defalleixo
dormint a aquell racó on jeuen els malsons.
I és que, si bé sóc com el gat, enamoradís de mena,
jo sóc molt distint d'ell. Heu de saber, amics,
Com el gat ros, que viu al meu carrer,
de miol insistent quan arriba el febrer,
encelat per l'olor de les gates veïnes.
He mort desesperat cada vegada
que m'han trencat el cor quan m'han deixat.
Avui ja em sento vell i buit, i cansat defalleixo
dormint a aquell racó on jeuen els malsons.
I és que, si bé sóc com el gat, enamoradís de mena,
jo sóc molt distint d'ell. Heu de saber, amics,
que jo no
tinc set vides.
Joan Gimeno. Montrodon, 19 de juliol de 2017
Morir d'amor...quina mort més bella!
ResponEliminaPerò, tantes vegades...?
Elimina