dimecres, 29 de març del 2017

Aquelles fogueres

























Presos d'un foc estrany
que ens consumia,
vàrem saltar damunt
la brasa encesa
amb els peus nus
i els ulls llançant guspires.

Nits de Sant Joan, d'abans
quan érem joves
i no temíem ni el foc
ni un mal auguri
que amenacés ruïna.

Per què enyorem avui
aquell passat viscut,
quan ara transitem
aquell futur incert
que abans tots menysteníem.

Joan Gimeno.  Montrodon, 29 de març de 2017

2 comentaris:

  1. Jo ho vaig fer, i no em vaig cremar, quina cosa..., mai ho he entès perquè no em vaig cremar, la velocitat..., el convenciment..., no sé, ara però faig coses que n'hi havia somiat fer-les. De toes maneres el poema és bonic i ben escrit.

    ResponElimina