Ens vam abraçar tota la nit, com si fóssim u,
com si ens hi anés la vida -que ens hi anava, de fet-.
Deixàvem anar un baf espès que es condensava
i esdevenia glaç arran mateix de les nostres boques.
Avui, quan m'ha deixat, i ja molt més seré,
m'he trobat de nou al carrer i amb les mans buides.
No sé ben bé si va ser d'amor aquella abraçada
o era, al capdavall, que tots dos teníem fred.
Joan Gimeno. Montrodon, 5 de gener de 2017
Vés a saber, el més bonic, és poder-ho escriure.
ResponEliminaFeia molt, però molt fred, t'ho ben juro!
Elimina