Tanta
por no ens ha servit de res.
Perquè vam perdre la guerra.
La del carrer, la dels camps,
la de les ciutats en ruïnes...
més tard, la guerra a les escoles,
a les institucions,
la guerra de la llengua.
Ara, després de tants anys,
els hereus dels sotmesos
continuem perdent, davant
dels fills dels guanyadors
les guerres dels jutjats,
d'aquelles lleis que se'ns han imposat
pel fet de ser colònia.
Perquè vam perdre la guerra.
La del carrer, la dels camps,
la de les ciutats en ruïnes...
més tard, la guerra a les escoles,
a les institucions,
la guerra de la llengua.
Ara, després de tants anys,
els hereus dels sotmesos
continuem perdent, davant
dels fills dels guanyadors
les guerres dels jutjats,
d'aquelles lleis que se'ns han imposat
pel fet de ser colònia.
Joan Gimeno. Montrodon,
12 de gener de 2017
Si haguéssim fets com els bascos, sí que ens en tindrien de respecte i de por, el català -en trets generals, no específics- és calmat, prudent, i sempre espera pel camí de la raó, no de la guerra, a la guerra,som molt dolents, no la sabem fer, no som una rasa avasalladora per naturalesa, i tenim tendència, anar cadascú a la seva. Una cosa sí tenim bona, que no desistim ni amb els temps, ni amb els anys, això és el què realment els hi fa por, les noves generacions,sobretot les que són d'esperit de defensar els interessos de la terra a on viuen, catalans d'arrel o no, això és igual, només cal, estimar la terra on es viu.
ResponEliminaEls catalans, Adela, som aixì. Tan prudents que se'ns caguen a la boca. Ells són més radicals i nosaltres sempre en sortim escaldats. Mira el Basteiner. Fins i tot tu penses que no és que sigui mala persona, que és que és així.
ResponEliminaJa et dirà el dia que li vingui bé parlar de segons què. Mai, ja t'ho dic jo. I si el forces a parlar-ne, t'esborrarà del mapa. El que no es llegeix, no existeix. És la seva màxima. Cacics i dictadors. Ni bons ni dolents. Són així, uns magnífics fills de sa mare.