Saps com serà la nit?

Saps com serà la nit quan hagis mort?
No hi haurà llum de lluna, i cap estel no gosarà
mirar la terra. Ni cap fanal il·luminarà el carrer.

Les avingudes entaran sempre molles. Si plou perquè la pluja
haurà amarat voreres i llambordes;
i si no plou, la salabror vessada per aquests ulls
que no veient-te ploren deixarà un terra humit
i relliscós, on dansaran els més pregons neguits.

Serà un sòl lluent, banyat en plors inconsolables,
sota  la  nit que esdevindrà, de cop, tan negra.

Joan Gimeno.  Montrodon, 5 de desembre de 2016