Ingràvides
papallones, els papers
guixats
amb versos que he engendrat
amb
ràbia i amb dolor o amb amor i tendresa,
volen
i cauen ferides pel despit,
cercant
algú que les vulgui acollir.
Mes,
és en va. Qui hauria d’escoltar
la
veu fosca i cansada d’un poeta ja vell?
Joan Gimeno. Montrodon, 15 de desembre de 2016
Els poemes dels vells, són els més autèntics, perquè ja volen al més enllà.
ResponEliminaEls vells volen i volen. Volen anar més lluny encara i volen, normalment, amb la imaginació.
EliminaI no és això el que necessita la poesia?
ResponEliminaLa poesia no necesita res. Som nosaltres qui necesita la poesia.
Elimina