dijous, 15 de desembre del 2016

Papallones de paper






















Ingràvides papallones, els papers
guixats amb versos que he engendrat
amb ràbia i amb dolor  o amb amor i tendresa,
volen i cauen ferides pel despit,
cercant algú que les vulgui acollir. 

Mes, és en va. Qui hauria d’escoltar
la veu fosca i cansada d’un poeta ja vell?

Joan Gimeno.  Montrodon,  15 de desembre de 2016

4 comentaris:

  1. Els poemes dels vells, són els més autèntics, perquè ja volen al més enllà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els vells volen i volen. Volen anar més lluny encara i volen, normalment, amb la imaginació.

      Elimina
  2. I no és això el que necessita la poesia?

    ResponElimina
    Respostes
    1. La poesia no necesita res. Som nosaltres qui necesita la poesia.

      Elimina