Per a la Isabel.
Perquè pugui seguir per
molts anys la persecució
insistent de l'eterna joventut.
Brindem
avui,
que mai serem tan joves!
Que mai tindrem tan vius
tots els anhels com els tenim avui!
Brindem!
Eixuguem fins al darrer glop
d'aquesta ampolla i deixem
que ens revifi, trapella, l'alcohol.
Volgudament, oblidem-nos del demà!
Per un instant conjurarem del vell passat
tots els dimonis i oblidarem l'incert demà,
que qui sap què ens espera.
Bevem, fins a perdre el sentit.
que mai serem tan joves!
Que mai tindrem tan vius
tots els anhels com els tenim avui!
Brindem!
Eixuguem fins al darrer glop
d'aquesta ampolla i deixem
que ens revifi, trapella, l'alcohol.
Volgudament, oblidem-nos del demà!
Per un instant conjurarem del vell passat
tots els dimonis i oblidarem l'incert demà,
que qui sap què ens espera.
Bevem, fins a perdre el sentit.
Que mentre ens quedi un bri de lucidesa
per imaginar un futur, etern desconegut
farcit de paranys i reptes impossibles,
no podrem pas gaudir d'aquest fugaç present,
que ara i aquí, amb un líquid anyell
que s'immola tot just sortit de la botella,
gaudim, mig adormits i amb els sentits botits.
Joan Gimeno. Montrodon,
4 de desembre de 2016
Bon brindis Joan!!
ResponEliminaBrindem, PAU.
Elimina